Llargues xerrades amb en Ferran, sobretaules extenses parlant de superar pors, trencar barreres i de com afrontar-se a aquests sentiments davant un bloc....
A la tarda haviem quedat per anar a La Comarca amb la Leti, l'Oscar, en Guillem, en Met, en Domènec i el seu germà Edgar. I per suposat, els gossos: en Baster i en Güllich!. També hi trobem en Manya que ens acompanya durant una estona amb la Lila.
Què, cap a on anem?? Proposen anar cap al Guerrilla's perquè el provi l'Edgar i perquè l'Oscar també vol fer el Samsara.
La Leti i jo ens mirem amb aquella cara (que habitualment fem quan no tenim clar un bloc... mirada de complicitat...!) però ens hi apuntem a anar-hi per provar el Guerrilla's Crack, per les dues, un dels nostres objectius de l'any.
Tot i no tenir-ho gens clar, ens plantem a sota la línia i en Ferran em diu: què, li cardes?? i jo faig cara de no tenir-ho clar.... però què carai, com que abans haviem parlat de com superar les pors als blocs alts decideixo provar-ho
Foto: Oscar Iglesias
M'en adono que tot i tenir nervis pujo, i quan caic, les caigudes no són gens doloroses ni traumàtiques (és com estar en un plafó!). Així que de mica en mica, em vaig sentint més còmode i m'agrada sentir-me així. El provo poques vegades, tinc unes 2 o 3 caigudes i cada vegada m'el veig més a prop. Si més no, en un dels intents he pogut tocar el canto de dalt... així que ara a per totes, a lluitar fins caure!
I així ha sigut, moviments estàtics de fisura, regletes i romo "txungui" fins a arribar al canto salvador, un creuament de mans i una sortida senzilla però d'infart (per l'alçada...). AAAAAAAAAH!! ja estic, salvada!! quin bon flow que em corre per dins!! A dalt hi havia l'Oscar i la meva fita era arribar a on estava ell!! Un cop a dalt em llenço als seus braços, contenta i excitada (no ho malinterpreteu!! ehem!) i crido fins que em sento alliberada!! A sota el bloc tots segueixen animant-me, han sigut el meu "fuel", estic feliç i amb ganes de repetir-lo d'una manera més dinàmica.
Foto: Oscar IglesiasLa Leti també el té a punt, molt a punt, però decideix reposar per provar-lo un altre dia. Per ara és com si també l'hagués fet ella! Ha passat els mateixos nervis que jo i ho ha celebrat de la mateixa manera! És fantàstic veure com l'alegria s'encomana, tant que em venen ganes de repetir la mateixa vivència éssent la Leti qui encadeni i jo passant els nervis mentres la cobreixo!!
Més tard els bous es posen amb el Samsara... això sí que són caigudes!! Increïble, el crashpad treu fum i tots estem eufòrics, motivant als qui escalen i passant una estona més que agradable!
Finalment l'Oscar s'endú el Samsara, bloc altíssim i molt dinàmic que ben segur farà que tots dormin ben plans...!
Doncs fins aquí la crònica, espero no haver-vos aburrit massa... !
Fins aviaaaat!